Vam entrar allà i ràpidament va venir la noia de recepció a donar-nos unes sabatilles, doncs a diferencia dels hotels occidental als ryokans no pots entrar amb les sabates del carrer i ens va acompanyar fins a l'habitació. Una preciosa habitació amb portes de paper i terra de tatami, visca!!! el somni de tot japonòfil com un servidor. L'habitació constava de dues cambres, amb les corresponents finestres que donaven al parc. Hi havia en una cambra una taula baixa amb dos cadires de terra (no se m'acudeix cap altra nomenclatura) per als occidentals que no dominen la posició de seiza. En l'altra una tele de pantalla plana de més de 42 polsades segur, diria que 50 però no se ni si existeixen, en poques ocasions he vist en cap hotel europeu de preu raonable, el luxe no el domino massa, cap tele tan enorme (fent de contrapunt a la resta de l'habitació que no era pas enorme). Al final de l'habitació el lavabo i un mini onsen només per nosaltres, tot de fusta, amb el seu cubell de fusta, el seu tamboret de fusta, la seva banyera de fusta.... estàvem encantats. Un cop ens van mostrar l'habitació ens van oferir un te ben calentó que ens van servit a la tauleta, tots dos estàvem asseguts de la manera menys patètica possible mentre la senyoreta ens servia en una posició perfecte en nostre te. Un cop instal·lats vam anar a fer un tom per Takayama, la part antiga del poble es mot mona, amb casetes de fusta d'una planta, amb diversos tallers tradicionals, Aquella tarda teníem poc temps doncs faltava poc més d'una hora per que ens servissin el sopar. Així únicament vam poder visitar una antiga fabrica de sake i fer una mica de dentetes amb les precioses botigues que hi havia per la zona.
Cap a quarts de set ens servien el nostre primer sopar tradicional , vam seure en posició de seiza davant la tauleta i vam esperar que portessin els plants. Flipant. No hi ha paraules per descriure aquella immensitat de menjar, bona part irreconeixible, però que feia un goig extrem. Petits plates amb coses (repeteixo que no en teníem ni idea de que eren, a banda del sushi) cobrien tota la taula. La senyoreta que ens va portar el sopar ens va fer una mini classe de protocol mentre ens servia arròs y sake. Ens va donar també un paper on hi havia el nom dels plats en japonès i la seva traducció en anglès. El vam sopar aquella nit va ser el següent:
- Plum / delicacy /silkworm bean /edible wild plant / fine-cut butterbur stalk mixed with miso tofu / par Nakai
- Tofu-like sesame paste / wasabi
- Edible wild plant sona Sea and a lobster
- Cow Carpaccio
- Cow shabu-shabu (shabu-shabu és el plat més divertit del món)
- A snow crab
- Mushroom gratin
- White turnip / pig cuts of pork boiled with sugar, soy sauce, sweet sake and salt / carrot / cherry tree Shinjo
- A salmon scallop / a white fish
Aquesta és la transcripció literal del menú (no explico cada plat perquè es faria llarg i no tradueixo tot al català doncs hi ha coses que no se com traduir, i crec que ningú excepte qui ho ha escrit sabria com traduir).Tot regat amb sake calent i acompanyat d'arròs. Tot i que vam haver de fer una pausa a mig sopar perquè no podíem més, vam acabar feliçment tips, després de menjar durant (atenció) més de 3 hores!!! Vam apurar el nostre sake (Kanpai!!!), ens vam posar els yukatas (que venien de sèrie amb l'habitació) i van venir a recollir tots els plats. Era el moment d'anar a dormir, i fet que de llits res ens van haver de preparar els futons, ja que com bons occidental poc destres en les arts japoneses no en teníem ni idea (i de fet això ho fèiem amb tots els hostes occidentals). Vam anar a dormir poder un xic massa tips i temorosos del dia següent, dons cap a les 8 del matí ens esperava un esmorzar tradicional... ja tremolàvem.











