Al país del Sol naixent, Shibuya by night

Shibuya... Shibuya no dorm, o això sembla, Shibuya està plena de botigues de tot tipus que obren fins altes hores de la nit, està plena de restaurants, està plena de cocktail bars, està plena de karaokes, i plena en horitzontal i vertical, doncs als edificis de Shibuya no hi deu viure ningú, estan farcits de locals comercials. La cruïlla de Shibuya deixa a la de Ginza humiliada completament, una cruïlla de 4 carrers amb 6 passos de vianants, 2 de ells que es creuen en diagonal al mig de la carretera, atapaïts de gent, inhumà, irreal... Sibuya està plena de gent, de japonesos adolescents fumant i menjant, però al carrer ningú bevia. Però pel que és veia per les finestres dels karaokes o per alguns que sortien dels bars, si que practicaven el noble art de privar indoor. Vam anar de botigues per Shibuya ben entrat el vespres, botigues de roba, de sabates, supermercats d'entrades minúscules però a petar, i de fins a 4 o 5 pisos, amb la més variada oferta, des de consoles de videojocs fins a material de sexshop, passant per làctics, galetes o enciams, conceptualment nou i atractiu. quan ens vam cansar vam anar a menjar sushi a l'últim pis de l'edifici Shibuya 109. Va ser divertit, ells no parlaven anglès i nosaltres no parlàvem japonès, però ens vam aconseguir entendre. Al restaurant hi tenien un mag en plantilla que mentre t'esperaves et feia un parell de jocs de mans, i ho feia molt bé! Al restaurant tenien uns tancs enormes plens de peixos, si volies podies triar el teu propi sushi en viu, viu, i en directe. Vam sopar i vam fer una cervesa per agafar forces i continuar el nostre tomb per Shibuya. El nostre objectiu llavors va passar a ser trobar un bar per anar a prendre alguna cosa. No és fàcil, doncs la major part dels bars (coktail bars) es trobaven en soterranis o en primer, segons pisos, etc i se'ns feia estrany. Finalment vam optar per entrar-ne a un que ens va fer el pes. Vam seure i vam esperar al cambrer que ens vingues a prendre nota, i va venir. Però no parlava anglès, i nosaltres no parlàvem japonès, i en aquesta ocasió no ens vam entendre, en part perquè ell va ser tot lo antipàtic que va poder. Finalment vam entendre més o menys el que ens volia dir: en aquests bars no només pagues la consumició, a més pagues la taula, de fet primer pagues el dret a taula i després consumeixes. Ho vam comprovar en un parell de llocs més, i vam decidir marxar. Vam marxar de Shibuya en part fascinats i en part cabrejats, per la única mostra de mala educació que ens van mostrar en tot el viatge, però no vam marxar pas decebuts, de fet si haguéssim tingut més temps a Tokyo hi hauríem tornat. Tenim pendent una copa, trobar els Hotels de l'Amor i anar a beure i cantar en privat a un dels karaokes.