Ruta 66, wait a minute!

Hola, si a algú se li ha acudit fer-nos cas i esperar que expliquéssim en viu i en directe el nostre viatge americà, doncs malament anem. No tenim temps ni de respirar i els Motels econòmics (molt econòmics en la major part dels casos) no tenen internet per als seus estimats clients, i en aquests país els cybercafès brillen per la seva absència. Així doncs ens haureu de disculpar però el relat del viatge serà en diferit un cop aterrem a algun lloc civilitzat. Escrivim ara mateix des del Sands Motel a Grants, Nou Mèxic. Resumint molt diríem que estem a l'equador del viatge. Hem estat a Chicago i hem conduit per Illinois passant per Joliet i Sprinfield. Hem creuat el Mississippi fins a Saint Louis i hem travessat l'estat de Missouri (amb les seves famoses Meramec Caverns) per Springfield (de nou) i Joplin. Hem deixat Missouri i la pluja que vam tenir a allà per entrar de ple a l'oest a Kansas i just després a Oklahoma i les grans planúries, on hem anat de compres amb els cowboys a Oklahoma City envoltats de pous de petroli. En deixar Oklahoma hem tastat breument Texas fent nit a Amarillo des d'on hem fet via a Nou Mèxic on som ara. Un cop aquí hem visitat Santa Fe i Albuquerque creuant els rius Pecos i Rio Grande. I sempre des de Chicago fins ara ens ha acompañat la Ruta 66, amb tots els seus petits pobles o grans pobles, amb els seus neons, motels, cafès, trampes per turistes i pobles fantasmes. Amb aquest aire del passat, no d'antic sinó de vell i oblidat, te quelcom trist, però al mateix temps desprèn un manera de fer especial, sensible i diferent de l'actual Estats Units a mesura que parles amb la gent que hi viu i hi treballen, que s'aferren a un passat i a uns valor que poder eren millors. Ens queden 10 dies més que esperem aprofitar al màxim. See ya!!!