Ruta 66, fins a la fi per carreteres secundàries

Aquest post és l'epíleg del nostre viatge i el pròleg del mateix aquí a La Gran Travessa. La Ruta 66 s'ha acabat, bé no, continua allà esperant ser seguida per molts, però de moment s'ha acabat per nosaltres. Ara el 50% de La Gran Travessa està a Barcelona i l'altre 50% a Boothbay Harbour Maine. Però abans d'arribar en aquest punt han passat moltes coses. Així doncs vam deixar Nou Mèxic totalment pletòrics després de visitar Acoma Pueblo. Vam creuar cap a Arizona per començar ja a prendre contacte amb el desert a Painted Desert i Petrified Forests, dos lloc d'un altre planeta realment. Desprès de creuar Flagstaff vam decidir desviar-nos de la Ruta 66 i ens vam endinsar al Parc Natural de Gran Canyon, on darrera els pins vam poder contemplar l'immensitar del Gran Canó del Colorado. Vam dormir al parc mateix i al dia següent vam anar cap a la frontera d'Arizona amb Utah i vam fer nit a l'impressionant Monument Valley amb les seves gegants estructures de roca. Creuàrem cap a Utah per passar un dia molt agradable al Parc Natural Zion, ideal per passejar-s'hi. Després de dormir 3 nits en tenda vam decidir cuidar la nostra esquena dormint una nit a un casino de Las Vegas, però Las Vegas et corromp amb tanta llum i tant d'espectacle, i vam haver quedar-nos una nit més, perquè calia viure-la una mica, jugar a les màquines, jugar a la ruleta, visitar els casinos, les fonts del Bellagio, oh... les fonts del Bellagio (això si arribar a Las Vegas no va ser fàcil, la natura anava totalment en contra nostra i gairebé ens quedem de camí). Després de Vegas vam tornar cap al punt on havíem deixat la Ruta 66, passant per la pressa Hoover. A la Ruta 66 encara ens esperava Seligman (Radiador Springs, per qui hagi vist Cars) i Oatman (i els seus burros) i entre els dos pobles i una mica més enllà, el tros més imponent de la Ruta 66, on és respira la pols del desert i l'èpica de les Road Movies. Vam creua el Colorado i ens vam plantar a California. No teníem forces per entrar al desert de Mojave i el vam vorejar pel sud, on trobarem més desert. Però al desert poc abans d'Amboy vam fer una petita col·laboració a la llegenda de la Ruta 66 (i va molar molt), poc després arribàvem al Bagdad Café disposats a fer una fresca cervesa. L'última jornada de carretera la vam invertir en arribar al moll de Santa Mónica a LA, passant a formar part de la història com a uns dels pocs que han travessat tot Los Angeles íntegrament per la Ruta 66 (carreteres secundàries) evitant l'autopista, a la ciutat amb el pitjor trànsit de l'univers. A Los Angeles vam estar de relax d'últim dia, visitant els estudis i els banals Hollywood, Venice Beach i Santa Mónica, on es concentren tots el freaks dels USA que no estan a Las Vegas. Aquest últim tram del viatge ens ha portat conèixer les meravelles d'Estats Units, les naturals i les antinaturals (sí, parlo de Las Vegas i LA). Hem fet un viatge llanguíssim, i no em vist pas tot el que volíem veure del país (subcontinent gairebé), però no ens preocupa massa, ja hi tornarem, de ganes no ens en falten. Ara per ara ens quedem amb el record del camí, amb el paisatge fugaç des de la finestra del cotxe, amb els vells locals, les senyals, la tranquil·litat de les carreteres desertes que un dia van conformar la carretera mare, la Main Street d'Amèrica, la Route 66.