Ruta 66, wait a minute!

dimarts, agost 26, 2008

Hola, si a algú se li ha acudit fer-nos cas i esperar que expliquéssim en viu i en directe el nostre viatge americà, doncs malament anem. No tenim temps ni de respirar i els Motels econòmics (molt econòmics en la major part dels casos) no tenen internet per als seus estimats clients, i en aquests país els cybercafès brillen per la seva absència. Així doncs ens haureu de disculpar però el relat del viatge serà en diferit un cop aterrem a algun lloc civilitzat. Escrivim ara mateix des del Sands Motel a Grants, Nou Mèxic. Resumint molt diríem que estem a l'equador del viatge. Hem estat a Chicago i hem conduit per Illinois passant per Joliet i Sprinfield. Hem creuat el Mississippi fins a Saint Louis i hem travessat l'estat de Missouri (amb les seves famoses Meramec Caverns) per Springfield (de nou) i Joplin. Hem deixat Missouri i la pluja que vam tenir a allà per entrar de ple a l'oest a Kansas i just després a Oklahoma i les grans planúries, on hem anat de compres amb els cowboys a Oklahoma City envoltats de pous de petroli. En deixar Oklahoma hem tastat breument Texas fent nit a Amarillo des d'on hem fet via a Nou Mèxic on som ara. Un cop aquí hem visitat Santa Fe i Albuquerque creuant els rius Pecos i Rio Grande. I sempre des de Chicago fins ara ens ha acompañat la Ruta 66, amb tots els seus petits pobles o grans pobles, amb els seus neons, motels, cafès, trampes per turistes i pobles fantasmes. Amb aquest aire del passat, no d'antic sinó de vell i oblidat, te quelcom trist, però al mateix temps desprèn un manera de fer especial, sensible i diferent de l'actual Estats Units a mesura que parles amb la gent que hi viu i hi treballen, que s'aferren a un passat i a uns valor que poder eren millors. Ens queden 10 dies més que esperem aprofitar al màxim. See ya!!!

Ruta 66, here we go!

divendres, agost 15, 2008

Marxem, marxem, marxem, però ja! Fa escassos segons que hem fet la motxilla, tenim un munt de dòlars (bé, no exagerem...). Ja tenim allotjament a Chicago, al fabulós i luxós Arlington House al cèntric Lincoln park. I a més ja hem llogat el cotxe amb el que farem la ruta, un fantàstic i flamant Chevrolet Cobalt de dues portes (o similar com dirien els del lloguer de cotxes). Sigui com sigui demà a les 12 del migdia ja estarem volant cap a la terra dels búfals i els pastissos de poma (i la cadira elèctrica, els psicokillers, els carters armats...) vaja el paradís terrenal. Així doncs, ves que vinc!